L'homenatge de David Baró al seu mestre
David Baró emociona l'audiència. Crea un ambient màgic amb el seu to de veu, les seves paraules. No calen efectes de llum, ni de so, ni gaire escenografia. Una elegant americana negra, una foto del mentalista Annemann de fons i un peluix d'un gat que l'ajuda a escollir voluntaris. Aquests escollits, ajuden en tots i cadascun dels seus jocs mentals. És proper, i fa sentir al públic partícip en tot moment.
Ha demostrat en el seu espectacle "Annemann", als Cinemes Girona, que mereixia el Primer Premi Nacional de Mentalisme. Cares desconcertades i sorpreses entre el públic, quan ha localitzat entre 5 mans l'única pedra negra, ha vist amb els ulls tapats quins objectes havien deixat uns voluntaris sobre la tauleta, i ha recitat els últims números del DNI d'un espectador. Fins i tot ha hipnotitzat una voluntària, que ha pogut saber el número d'habitació d'hotel, on segons una llegenda urbana va morir assassinat Anemann, escrit en un bonic clauer de plata.
El mentalista nord-americà Ted Annemann (1907-1942) és una gran referència per a tots els mentalistes del món, “el Mozart” del mentalisme, com va afirmar David Baró. L'homenatge a la seva figura acaba amb un breu discurs de David Baró: explica la tràgica mort del mentalista, que patia pànic escènic i alcoholisme i va decidir suïcidar-se abans de complir els 35 anys.
David Baró troba la satisfacció en aquestes cares d’emoció i d’il·lusió, i creu que l'objectiu final és entretenir i fer passar una bona estona al públic que ha decidit gaudir del mentalisme durant una estona. Així doncs, "podeu o no creure", en paraules textuals del mentalista català, però Anneman és un espectacle per gaudir en primera persona.
