Mag Lari: "El que sorprèn d'Ozom és la manera de fer màgia"

Magic Barcelona entrevista el Mag Lari (@maglari) al Teatre Condal de Barcelona, on té lloc el seu espectacle "Ozom".

Aquí teniu la transcripció del vídeo:

MB: Per què fas màgia?

L: Perquè m'agrada i perquè a mi m'agrada estar dalt d'un escenari i fent màgia puc fer el que em dona la gana. Puc fer el tipus d'espectacle que a mi m'agrada i puc explicar les coses que em vénen de gust.

MB: Què et diferencia dels altres mags?

L: El meu fort, per exemple, és el personatge. La manera de fer com és el Mag Lari dalt de l'escenari, el contacte que té amb el públic... La manera que té aparentment clàssica de presentar la màgia però no ho és de clàssic. O sigui, el vestuari, l'aparença... tot és clàssic però la manera de fer no. Sorprèn o per les músiques o per la meva actitud...

MB: Com definiries el "Mag Lari"?

L: Té moltes coses. És un tio estirat però se'n riu de moltes coses, entre d'altres el públic. També me'n ric de mi mateix; faig bromes de lo tonto que puc arribar a ser a vegades. No sé, té contrastos: de ser molt borde a ser molt carinyós, a una freda i una calenta.

MB: Podries fer màgia sense humor?

L: No, jo penso que no. És la marca de la casa.

MB: Quins són els teus mags referents?

L: Home, de referents n'hi hauria molts. Jo vaig començar amb La Capsa Màgica i d'ells vaig aprendre molt. Després vaig aprendre molt també del Magic Andreu perquè el veia a la tele i el gran mag de referència seria el Copperfield per la manera que té de fer això: és molt elegant, molt guapo, fa coses espectaculars però també fa coses petites... Ho té tot.

MB: Per què els teus ajudants són homes?

L: Quan fèiem Spenda també hi havia noies. Jo crec que l'important és que l'ajudant sigui un personatge a la funció, no que sigui un objecte. Llavors antigament sí que el protagonista era el mag i l'aparteneir era una cosa transparent que no servia per res, només per aguantar els mocadorets. Llavors a mi això sí que em sembla una mica sexista i si a sobre els fan vestir així de poca roba doncs encara pitjor. Jo he començat a treballar amb nois com ajudants però no pel sol fet de ser nois... per això, perquè l'ajudant pot ser qualsevol cosa, pot ser un personatge. Doncs això, en aquest espectacle surt una monja, surt una dona embaraçada, surten nois... o sigui, està obert a qualsevol possibilitat el paper.

MB: En què es diferencia "Ozom"?

L: Es diferencia en què té un component teatral molt alt perquè no només recreem quatre personatges sinó que el que fem és que els trucs de mans que faci cada personatge parli pel propi personatge. És a dir, no podríem canviar un joc de mans d'un mag per un altre. Llavors això, tot i que d'una manera molt suau, li dóna un component dramatúrgic que jo penso que l'espectador ho valora, que fins ara no ho havia fet.

MB: Què significa "Ozom"?

L: "Ozom" és la transcripció fonètica de la paraula "awesome" anglesa. Llavors el que passa és que si l'escrivíem tal qual s'escriu en anglès és molt impronunciable per tota la gent d'aquí que no saben anglès i hagués estat un focus de malentesos. I com que la transcripció així cutre que fem "Ozom" comença per "Oz" crec que la paraula és màgica. També m'agaradava fer servir una paraula que ningú sapigués què vol dir ni com pronunciar-la i llavors quan surt algú de l'espectacle com que la pronuncia molt un personatge, surt de l'espectacle ja sabent per què es diu "Ozom".

MB: Què has volgut aportar amb Ozom?

L: Busco això: una línia de treball diferent a la que he fet fins ara. Fins ara ha sigut sempre el Mag Lari amb més infraestructura o menys però era un joc darrere l'altre. Llavors aquí hem intentat trencar una miqueta això i que la gent vingui i se sorprengui de l'espectacle en general, no dels efectes perquè tots els mags busquem que se sorprenguin quan fem desaparèixer això, quan fem aparèixer lo altre... En canvi aquí, se sorprenen de la manera de fer màgia.

MB: Teatre o televisió?

L: La televisió és molt xula perquè gràcies a fer tele després pots fer teatre. Estar en teatres grans i poder-los omplir, això ho aconsegueixes si fas tele. Però la manera de treballar és molt més agradable en teatre perquè el teatre és casa meva, jo sóc l'amo saps? I ho controlo tot. A la tele, com a mínim en el meu cas que sempre he sigut col·laborador d'altres programes, sempre qui mana és el realitzador. Llavors com que el realitzador potser no et coneix molt o no sap per on aniràs llavors clar, et posa una mica vigilant a veure quins tiros de càmera farà que no sé si es veurà. Llavors no és pitjor, simplement em poso més nerviós.

MB: Tens algun projecte fora del teatre?

L: A veure, de projectes en tinc. Vull obrir una escola de màgia, que és la cosa que vaig dient sempre i que no ho faig mai però que algun dia ho faré. I vull obrir un museu de Michael Jackson... vull fer coses i seguir amb la línia de treball aquesta.

MB: Què va significar per tu ser català de l'any el 2008?

L: Quan m'ho van dir no sabia què dir. Hola? No sé, és que encara no sé per què m'hi van nominar. Fa il·lusió però no t'ho pots creure... aquestes coses si te les creus estàs acabat. Suposo que és perquè vam fer Splenda aquell any i llavors els catalans de l'any sempre són gent destacada de cada un dels àmbits i a mi em va tocar de l'àmbit teatral.

MB: Com definiries el món de la màgia a l'actualitat?

L: El món de la màgia... és que no sé, hi ha tants móns de la màgia diferents. Perquè hi ha el de la màgia d'aprop, màgia com a aficionat - que això està molt bé, a la gent li agrada molt la màgia com a hobby- i hi ha les associacions aquestes de mags. Jo crec que hi ha un gran nivell, hi ha un nivell molt alt. Molt més que alt. El que passa és que clar, viure de la màgia d'aprop és difícil. Si ho valores per la feina que té diries que no són bons però en canvi tècnicament són estupendos. Això pel que fa a la màgia d'aprop. En canvi, la màgia d'escena... hi ha molts mags però potser sí que no els suficients que hi hauria d'haver. Estic parlant d'un nivell de primera divisió, de que estiguin programats amb teatre a Barcelona. Sempre som els mateixos els que fem teatre a Barcelona i a més a més som molt poquets. Però no només aquí, a tota Espanya.